La meva feina com artista veu de la recerca dels recursos expressius de la pròpia existència, en una ciutat mitjana aprop de Barcelona, d’una quotidianitat còmoda, massa còmoda, potser, però que amb un llenguatge que depassa el propi localisme pretén ser universal, com ho són l’amor, l’amistat, l’èxit, ,la mort.
És mitjançant el procés intel.lectual i expressiu que hom pot “viatjar” a llocs, espais o situacions, de vegades com una evasió, de vegades pel pur plaer de “construir” paradisos. (Concepte “habitació lliure”.) Continua la lectura de Benvinguts